Termina enero y quiero inaugurar esta sección titulada Chico del mes!!
Este es el elegido:
BOJAN KRKIC: Linyola (Lleida) 1990Por guapo y sonriente y como no, por lo bien que la mete por la escuadra.

ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
hi ha vida hi ha vida
però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca
set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t'acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata
van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per poter de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana
Tela marinera... desde las diez y media hasta la una de la madrugada dándole al chisme, puro vicio, una partida tras otra, dále que te pego, con su musiquita delirante y sus piezas brillantes, cada vez mas rápido, cada vez mas y mas lineas. Con cada nueva partida batía mi anterior marca. Con los ojos como platos y los brazos casi agarrotados de la tensión. Ahhhh, que rato mas bueno pasé anoche... cuanto mas conozco a mi televisión mas amo a mi ordenador!!!
Y luego me fui a dormir y al apagar la luz y cerrar los ojos, en medio de la oscuridad y el silencio, cuando estaba justo en ese momento en el que uno se desconecta hasta el día siguiente aparecieron de nuevo las piezas luminosas bajando una detrás de otra por dentro de mis párpados, creo que he soñado toda la noche con ellas.




Montañeros del mundo: ni Gore-Tex, ni Wind-Stopper, ni Omni-Tech, ni nada. Para el frío y la humedad nada mejor que una buena Chilaba de lana pura de oveja vieja o de cordero degollado. Millones de norte africanos no pueden estar equivocados.
Oued Laou es un lugar de vacaciones cutre y decadente lleno de cafés, restaurantes y apartamentos en primera línea, el típico sitio playero que si vas en pleno invierno da un poco de pena. La arena de la playa está llena de mierda de colores, el mar siempre devuelve la basura que le tiran, pero eso no parece importarle a nadie. Supongo que en verano los niños juegan igualmente, esté sucio o limpio.
Lo mejor de este pueblo fue el garito de “Rasta-Surfers” único sitio un poco decente donde comer. Mas de tres horas pasamos allí dentro para poder comer... el tipo, que no esperaba clientes, primero se fue al mercado a comprar pescado, luego llamó a un primo suyo para que viniera a cocinar unos Tajines de verduras y pececillos raros y finalmente se curró una gran ensalada... Prisa Mata Amigo! La espera valió la pena porque la merendola estuvo de chuparse los dedos... ni el Arguiñano en Zarauz!
El colmo fue cuando conocimos a un abuelete que nos preguntó de dónde veníamos y al decirle que éramos de Olesa de Montserrat se puso muy contento ya que había pasado más de 20 años en Olesa!!! Sorpresas te da la vida!! Y luego nos dijo que Oued Laou en los años 70 era un lugar INCREIBLE DE IMAGINAR (textual)!!! De la marcha que había!!!! Ya me lo creo, ya.
